Cançoneta/Fuig amb mi

Fuig amb mi, agafem la drecera,
escapem d´este maleït món.
Trobarem, la pau en el camí,
la lluna de paper,
parlant de pell a pell.
I sentirem, com ens colpeja el vent
creant un nou record
amb un cel diferent.


Ja fa temps, que em sent com un estrany,
perseguit per dies sense fi.
Jo no vull, quedar-me sempre ací
un membre del ramat
que no veu més enllà.
Per això, ací tens el meu braç
no tingues cap temor
jo t´estaré esperant.

Subspicàcies/Poema

Subspicàcies




A les palpentes cercaves excuses
com qui sap que tot està perdut.
I t’amagaves en racons inexpugnables
tot confiant no ser descobert.

Però arribà el dia temut
i vas haver d’obrir el cor de bat a bat.
Vingueren els dies de les promeses incalculables,
de les convencions establertes,
de les fases del trobar.

Ara romàs en silenci
esperes perdre`t de nou.

Ardor guerrero/Antonio Muñoz Molina

L´experiència vital de cada persona pot influir en la recepció i assimilació d`alguns llibres. Al meu parer, este n´és un exemple clar. Per determinades circumstàncies vaig fer el servei militar, tot i que a última hora i de ben majoret. Les experiències que han quedat d´aquella vivència (de tot tipus), mai podran borrar-se de la meua conciència. Si hi ha alguna cosa de la qual dos hómens poden parlar sense parar és del servei militar. El llibre de Muñoz Molina tracta precisament d`això: del seu servei militat. En el seu cas es tracta d`una experiència profundament traumàtica ja que li va tallar la seua vida i la seua vocació d`escriptor, a més va tindre problemes per la seua militància política en el context de 1979, plena transició i en el País Basc. Així que tenim el dia a dia molt detallat d`un recluta al servei militat, com déiem abans, aquell que l´haja fet vorà moltíssims dels tòpics que va viure i que sembla que s`ha repetit sempre, per altra banda, és interessant la descripció del moment històric i dels problemes polítics que va viure l´autor, a més de les amistats, sense dubte allò més important que el servei militar podia deixar. Per a qui no l´haja fet té ací una bona descripció, tot i que potser massa detallada, mentre per a qui sí que l´haja fet serà una ocasió de tornar a un passat que molts vam viure.

Insignificant (poemeta)

Estic ple de tot,
de la llum,
de la boira,
de milers de primaveres,
de silencis criminals.

Estic ple de tot,
de paraules que s´acaben,
de converses inacabables,
d`ara tu i després jo.

Estic ple de tot,
de saber que tot s´atura,
de problemes intangibles,
de promeses de paper.

YO NADA

“Yo nada. No esperaba nada. Trabajaba .Más y más y siempre más. Era mi uniforme de camuflaje, mi armadura, mi coartada. Mi coartada para no vivir. Porque a mí, eso de vivir, no me gustaba mucho. Pensaba que no se me daba bien. Me inventaba dificultades, montañas que escalar. Muy altas. Muy escarpadas. Y entonces me ponía manos a la obra. Las escalaba y luego me inventaba otras. Sin embargo no era ambicioso, no tenía imaginación.” Anna Gavalda “La amaba”

Poema/Han tornat

                                               HAN TORNAT

                       Han tornat els moments d’estima punyent

.

                        De paraules fàcils i somriures gràcils.

                       De moviments estudiats.

                       Ara mires tot amb ulls de nen

                        i canvies els noms a les coses

                         per adjectius impossibles.

                        Cada segon és un any.

                        Cada instant esdevé mític.

                        Barrant el pas a la tristor.

POEMETA/NO T`ESTIME

NO T`ESTIME

Potser no t´estime com voldria estimar-te

i el temps, cercador de nostàlgies,

m’ha tornat a trair.

Potser no tinga respostes per a explicar els silencis,

les evasions injustificades,

les fugides gratuïtes.

I malgrat tot em quedaré,

com el guardià de l’última frontera,

com la paraula que mai serà dita,

com el record que romandrà fins el darrer sospir.